Si... de Kipling!!!

Mig endormiscat tinc obert el televisor. I sento una veu que en castellà diu un text que em sona. L'escolto, i sí: és el poema Si... de R. Kipling!!! Obro els ulls i em trobo tot d'imatges d'esportistes, pilots de cotxes i motos que acompanyen la lectura del text (no sé si sencer, però gairebé). I penso: "Però que perversos!". Fins que al final del poema, a la darrera frase, "...i el que val més que això: ets un home, fill meu!" apareix amb tot el seu esplendor un exemplar de mascle-pilot-de-fórmula1.

Que n'arriben a ser de malparits!!!! Això és portar la manipulació i la perversió a uns extrems inconcebibles per a qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat o que conegui només un xic el poema de Kipling.

Ja estem acostumats que els publicistes facin a miques qualsevol creació de la ment humana, que són capaços de tragiversar de tot, d'utilitzar qualsevol cosa i, naturalment, qualsevol creació artística, per destrossar-la i manipular-la només en funció de vendre els valors que els interessen; és dir: de vendre el seu producte (o, millor: de vendre's ells mateixos).

Sí, hi estem acostumats. Però aquest cop la perversió és suprema: agafar un text tan bell (moralment bell, vull dir) per fer-li dir exactament el contrari, per vendre uns valors exactament a les antípodes del que el text diu i vol, no és només una falta de respecte absoluta a l'autor, a la cultura i a la seva tradició. És menysprear l'autor a qui utilitzen, és manipular-lo a consciència, és trair-lo, és fer-li mal, i és fer mal a la cultura i a tota la tradició literària que hi ha al darrere (i a la que la segueix).

Perquè aquests senyors saben perfectament que d'aquí dos dies mig món recitarà trossos del poema, i els sabrà de memòria, i els associaràper sempre més amb aquests valors que li són contraris. Això és pervers, això és dolent, això és el mal. Això és una punta més de l'iceberg-càncer de la nostra cultura.

I tots tan amples, i encara diran que són els bons perquè promocionen Kipling i la Poesia. Quimèrics!!!

I així, de mica en mica, el sol va avançant cap a la posta.