M'ho van dir així: "Que trist...!"
Es veu que era una poeta que no es va trobar a les llistes de Frankfurt. I es veu que ella tenia molt clar que hi havia de ser, que sense ella la Cultura Catalana es representava coixa a Alemanya.
I no se li va acudir altra cosa que (tota dolorosa) agafar el telèfon i telefonar al Director de l'Institut Ramon Llull per demanar-li explicacions (i no per fotre-li un miquel) : "I com és que no m'heu posat a la llista?". I el senyor Director (amb el qual comparteixen procedència geogràfica, diuen), vés a saber què li va dir. El cas és que la poeta va anar a Frankfurt amb tots els honors.
I jo vaig dir: "Trist, no. Patètic i demencial"
Així m'agrada aquest país! Així és com es fan les coses! D'això se'n diu rigor!
Ai!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Potser si diguessis de qui es tracta, sabríem de quin peu calça. La teva denúncia és pura xerrrameca si no dur cap nom.
Saps què vol dir llegir entre línies?
"no se li va acudir altra cosa que (tota dolorosa) agafar el telèfon i telefonar al Director de l'Institut Ramon Llull per demanar-li explicacions (i no per fotre-li un miquel)"
és que se us ha de donar tot mastegat!!!!
Publica un comentari a l'entrada