____
A la conversa d'havent dinat, parlant de parents i amics, hem anat d'un tema a l'altre i hem acabat amb una idea d'aquelles que, de tan clares i netes, no se'ns havien acudit encara mai:
Si el suplement Culturas, de La Vanguardia, s'escrivís en català, què passaria? Segur que més del 90% dels seus lectors saben llegir el català i l'entenen. I la majoria de col·laboradors, no només el saben escriure, sinó que és la seva llengua habitual. Possiblement, si fos en català caldria traduir menys articles (ja sigui traduir-los un cop escrits, o bé dins del cap de l'autor mentre els escriu), cosa que en milloraria la qualitat. I segurament contribuiria en alguna cosa més a la cultura catalana.
Però no. Es publica en castellà. (I després encara diran que no es volen posar en política.)
És clar que la llengua no ho és tot; que l'esperit també compta, i molt. Per això no només caldria canviar la llengua, sobretot en els temes que afecten a la literatura.
I, és clar, d'aquí hem anat a parlar del diari en general, el de cada dia. La Vanguardia en català? Què passaria? Se'n vendrien menys, sí. Però, quants menys? I si fessin dues edicions, com El Periódico? Ai, és clar, que ells no en fan, de política. (I en el diari de cada dia sí que caldria canviar l'esperit.)
Són tants els esforços que fem entre tots perquè el sol es vagi ponent...!
______
I gràcies, als lectors que tenim, per tots els comentaris que heu deixat als posts anteriors. I gràcies també als que van dir que "dir que un inepte és un inepte" és atacar la cultura i alinear-se amb personal com el d'El Mundo. Ha anat molt bé per acalrir les coses i per generar més opinions i reaccions. Procurarem anar fent i no defraudar-vos, mentre no es faci nit del tot.
____
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
tothom en fa de polícia, fins i tot els que s'abstenen i els que diuen que no en volen saber res. Amb l'actitud de cadascú ja fem política, i els diaris , no cal dir-ho. Seria molt important pel país que aquest diari es decidís a editar-se en català.
Gloriso himno
Nadie en el Tercio sabía
quién era aquel legionario
tan audaz y temerario
que en la Legión se alistó.
Nadie sabía su historia,
más la Legión suponía
que un gran dolor le mordía
como un lobo el corazón.
Cuanto más rudo era el fuego
y la pelea más fiera,
defendiendo su Bandera,
el legionario avanzó.
Y sin temer el empuje
del enemigo exaltado,
supo morir como un bravo
y la enseña rescató.
Y al regar con su sangre la tierra ardiente,
murmuró el legionario con voz doliente:
Soy un hombre a quien la suerte
hirió con zarpa de fiera.
Soy un novio de la muerte
que va a unirse en lazo fuerte
con tal leal compañera.
Cuando al fin le recogieron,
entre su pecho encontraron
una carta y un retrato
de una divina mujer.
Y aquella carta decía:
"...si Dios un día te llama,
para mí un puesto reclama,
que a buscarte pronto iré".
Y en el último beso que le enviaba,
su postrer despedida le consagraba.
Por ir a tu lado a verte,
mi más leal compañera,
me hice novio de la muerte,
la estreché con lazo fuerte
y su amor fue mi Bandera.
vosaltres sí que sou una colla d'ineptes i covards. Més que del Mundo sembleu tercermundistes. Amb el problema afegit que us penseu que sou molt intel·ligents. La Vanguardia en català?, hahahahaha. Qué risa, María Luisa! Santa innocència
L. Jovani
Himno de infantería
Ardor guerrero vibre en nuestras voces
y de amor patrio henchido el corazón
entonemos el himno Sacrosanto
del deber, de la Patria y del Honor ¡Honor!
De los que amor y vida te consagran
escucha España, la canción guerrera
canción que brota de almas que son tuyas
de labios que han besado tu Bandera.
De pechos que esperaron anhelantes
besar la cruz aquella
que formaban la enseña de la Patria
y el arma con que habían de defenderla.
Nuestro anhelo es tu grandeza
que seas noble y fuerte.
Nuestro anhelo es tu grandeza
que seas noble y fuerte
y por verte temida y honrada
contentos tus hijos irán a la muerte.
Y por verte temida v honrada
contentos tus hijos irán a la muerte.
Si al caer en lucha fiera ven flotar
victoriosa la Bandera
ante esa visión postrera orgullosos morirán.
Y la Patria, al que su vida le entregó
en la frente dolorida
le devuelve agradecida el beso que recibió.
El esplendor de gloria de otros días
tu celestial figura ha de envolver
que aún te queda la fiel Infantería
que, por saber morir, sabe vencer.
Y volarán tus hijos ansiosos al combate
tu nombre invocarán.
Y la sangre enemiga en sus espadas
y la española sangre derramada
tu gloria y sus hazañas cantarán.
Y estos soldados de tu Infantería
sienten que se apodera de sus pechos
con la épica nobleza y gallardía
el ansia altiva de los grandes hechos
te prometen ser fieles a la historia
y dignos de tu honor y de tu gloria.
per això no compro la vanguardia, quan publiqui en català, si ho fa, ja m'ho pensaré. En comptes d'exigir les publicacions en català, encara entrem en debats de si s'han de fer o no... no hi ha debat possible, la nostra llengua és el català, el castellà és de Castella. I ja no es tracta de política, sino de cultura. La nostra cultura, la nostra llengua.
Publica un comentari a l'entrada