Ara que ja anem de ressaca, deixeu-m'ho dir:
Potser que deixem que SantJordi vagi derivant pel pendent per on davalla; deixem que es converteixi d'una vegada i per totes en aquesta mena de fira de mostres, fira de les vanitats, fira dels horrors, fira dels enganys, fira dels aprofitats, fira dels negocis, fira de fireta, fira de ferums, fira de focs artificials, fira de decorats, fira de desferres, fira de forats, fira de vergonyes... i muntem, en un altre dia i d'una altra manera, una festa de la literatura, del llibre com a portador d'alguna cosa més que tinta negra sobre paper blanc.
O potser no. Deixem que SantJordi esdevingui el que va esdevenint i deixem-ho córrer. Que la literatura no necessita festes ni fastos; que és millor que continui dissimulada, camuflada, clandestina fins i tot; així no ens la tornaran a prendre.
I l'any que ve, com aquest any: tancats a casa, sense comprar ni un llibre. Potser els que comprem llibres gairebé cada dia haurem d'instaurar el 23 d'abril com a "dia sense comprar llibres".
Tot plegat, un senyal més d'aquest ocàs profund de tot allò que més estimem i ens fa viure.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Potser tens raó, però la festa no ens la treu ningú. I és bonic veure tots els carrers plens de llibres i llibreries i gent a la cacera del llibre.
D'acord que la literatura hi sol ser absent. Però tot aquest folklore de llibres mediàtics i d'autoajuda i de plantes i de receptes de cuina, també forma part del joc.
Hi ha res de bo o positiu en aquest planeta, senyor colgant?
Cert que els llibres venuts (o més venuts) al Sant Jordi en moltes ocasions no són grans obres. Però crec que ja agradaria a moltes terres gaudir d'una festa tan viva, tan alegre i vital amb el llibre, EL LLIBRE, sigui quin sigui el seu contingut, com a protagonista. No les armes de foc lleugeres, ni els productes de neteja, ni el sulfat de sofre. Un llibre, una rosa.
Surti més el dia del llibre i miri a la cara dels infants il·lusionats que, qui sap, tal vegada seràn en el futur grans lectors de grans obres. Si tan sols un d'ells s'apropa a la literatura gràcies a macrofestivals com aquest, jo ja ho donaria per bo.
A vegades es peca d'alarmista i suïcida.
Ho va dir en Puigpelat l'altre dia a l'Avui:
...I 364 dies més
"Sant Jordi és la festa ideal de la Catalunya-holograma, perquè és l'aparador per encobrir una altra vergonya: que el 40% dels catalans no llegeixen quasi mai. Però jo em resisteixo a l'holograma. La meva filla d'onze anys em demanava ahir que, per Sant Jordi, anéssim a llibreries, xafardegéssim molt i compréssim molt. Jo li he contestat que millor que ho fem qualsevol dia de l'any menys per Sant Jordi. Perquè, fora de Sant Jordi, les llibreries són buides (tret de les que venen revistes i bolígrafs, esclar). Ho ha entès quan li he dit que cal fer com aquell personatge d'Alícia al País de les Meravelles que celebrava els no-aniversaris. Millor que celebrem els no-Sant Jordis: són 364 dies a l'any."
Apa, apa, mira que sou exagerats!
Deixeu-me contestar aquí:
http://elllegidorpecador.blogspot.com/2008/04/la-conxorxa-dels-necis.html
Publica un comentari a l'entrada