Res... sobretaula amb amics

Que un sopar d'aquests "de Nadal" acabi amb una discussió sobre literatura, fa reconciliar amb el món. Ara voldríem recollir-ne algunes idees.

Va començar sobre la revindicació que s'està fent d'Artur Bladé i Desumvila (és el seu centenari). Un autor oblidat (anava a escriure "massa oblidat", però és que és simplement oblidat). I la cosa va anar per molts viaranys diferents:

Que si els autors perifèrics sempre tindran les de perdre. I aquí es va parlar dels perifèrics geogràfics, com Bladé o Sebastià Juan Arbó o Màrius Torres (o Ruyra o Bertrana), dels perifèrics ideològicament o estèticament, com Puig i Ferreter o Joan Sales, i dels perifèrics de genere, com Rosa Leveroni o Clementina Arderiu

Que hi ha una mena d'imposició del tan anomenat "estil" de Josep Pla que fa que escriptors tant o més (jo crec que més) elegants, fins, precisos, estilísticament bells i contundents, estiguin menystinguts a la seva ombra. Ruyra n'és un cas flagrant, i Bladé un altre. Els paisatges i els personatges de Pla no tenen gaire res a fer al costat dels de Bladé i, absolutament res, al costat dels de Ruyra, que aquest sí que ens va salvar la llengua.

Que hi ha un oblit immoral envers una colla d'escripors que no només s'hi van jugar la pell sinó que es van proposar de construir una literatura en una llengua d'un país que estava acabant-se. Que molts d'ells en tornar de l'exili (o, els que es van quedar, quan van poder sortir a la llum) es van trobar oblidats i menystinguts, arraconats, en un exercici col·lectiu de menyspreu que hauria de fer caure la cara de vergonya a aquest país. Artur Bladé n'és un cas claríssim. I Estanislau Torres, i Riera Llorca, Anna Murià, una mica Agustí Bartra, i tants i tants. (I Pere Calders, si no arriba a ser per l'èxit d'una obra de teatre amb contes seus).

Que el mateix passa amb autors més propers en el temps. I aquí va sortir Pedrolo com a cas emblemàtic. De ben segur que algunes de les seves nombroses obres ara resulten llunyanes i passades de temps, però n'hi ha moltes i moltes i moltes que s'aguanten perfectament. I ningú no se'n recorda. ni de la seva acció cultural, ideològica i olítica, ni dels seus esforços per portar la literatura catalana a la modernitat (amb obres molt i molt interessants i reeixides) i de portar-la a la normalitat, ni de les seves traduccions, que van importar la novel·la contemporània a aquest país, ni de la seva producció de contes... ni de res.

I més coses.... Res... sobretaula amb amics mentre el sol es va apagant.