23 de febrer, 2008

Palau

El mot
més
breu
serà
sanglot
d'adéu.




PALAU



I ara, asseiem-nos al turó i contemplem, amb la posta, tots els corbs que s'hi acostaran, grallant i ensenyant-se, cínics incontinents.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Malauradament tens raó.
Ara començarem a veure:
qui es posa a primera fila al funeral (amb molts cops de colze),
qui es posa a escriure columnes i articles parlant més d'ell mateix que de Palau i Fabre,
qui predica el seu "palauisme" de sempre (per primera vegada),
qui fa de corb, qui fa de rata, qui fa de hiena, qui fa d'alimanya.
I no veurem tots aquells que poloren en silenci i que no volem i no gosen parlar, per ètica, per pudor, per respecte, per allunyar-se de tot aquest fang.

3x3

Anònim ha dit...

Tens raó sol colgant.
Tens raó 3x3.
Però no ho començarem a veure ara.
A Can Palau ja fa temps que hi pul·lulen corbs, no per servir-lo, sinó per servir-se'n.
(només cal repassar els fets)
Pobre Palau !

Anònim ha dit...

i qui diu Palau i Febrer, és clar!