29 d’octubre, 2008

Damià Huguet per sempre

___________

Per fi.

Dotze anys després de la seva mort s'ha publicat l'obra poètica de Damià Huguet. Si hem de ser sincers, havíem sentit campanes d'aquesta publicació, però no ens ho acabàvem de creure. Estem massa acostumats a frustracions d'aquesta mena (i encara esperem l'obra d'Andreu Vidal després que sembla que l'arrenquessin de les inútils mans d'edicions 62 per portar-la a una petita editorial mallorquina que se'n farà càrrec).

Damià Huguet és un gran poeta. I ara ho podran veure tots els qui no ho van voler veure en vida seva. Un home íntegre i fidel a una cultura, una tradició (que ell es va fer pas a pas), a una llengua, a un poble. Però per sobre de tot un "home" viu i glatint, i un poeta com pocs.

No va tenir el ressò que havia de tenir al Principat, ofuscats com estaven aquí, crítics i lectors, amb focs d'encenalls que ara s'han ben apagat; ni a les Illes (ningú no és profeta a la seva terra), també ocultat per noms potser massa grandiloquents i la mena d'autoodi que tots portem a sobre.

Ell, l'home de Campos, de la terra salinitzada, de la terra roja, del guaret de macs; l'home de París i del cinema valent; l'home sensible i sentimental, l'home de l'Esquena de Ganivet, que li van dedicar Pep Tossar i el Teatre de Ciutat. Ell, el Damià Huguet que encara llegim amb mans tremoloses en els llibres que ens agrada de guardar i esguardar; ell, ara, per fi, veurà la seva obra completa editada.

I amb nou llibres inèdits. Tot un regal que ens conhorta de la seva absència.

Damià Huguet, per sempre.


http://dbalears.cat/actualitat/Cultura/huguet-de-principi-a-fi.html

(avui, potser, el sol no es pon tant de pressa)
________________