11 de febrer, 2008

"a la literatura catalana no hi ha narrativa de terror"

Era el dissabte, dia 9 de febrer, a la nit. Estava conduint i escoltant la ràdio. Rac 1. Era un programa que vol ser de misteris i temes esotèrics que porta el senyor Sebastià d'Arbó.

Entrevistaven a un membre d'una revista de literatura de terror i ciència-fició, "Miasma". (www.miasma.cat)

Tot d'una el membre de la revista, sense com va ni com costa, dispara aquesta afirmació: "És que a la literatura catalana no hi ha narrativa de terror, no n'hi ha hagut mai". I el presentador entrevistador, amb un aplom esfereïdor diu: "No, no". I es queden tots dos tan amples.

I un es queda de pedra i va recordant noms de la literatura catalana que han escrit relats de por (i no diguem de ciència-ficció!!!), des d'alguns medievals i del renaixement fins al Sánchez-Pinyol, passant per un grapat de modernistes (molts!) i romàntics, i un nombre considerable de narradors de la segona meitat del XX.

Però no. No passa res. A la ràdio han dit que no n'hi havia. I això deu ser la veritat. Tota la gent que escoltava la ràdio a aquella hora ara "saben" i estan convençuts que a la literatura catalana no hi ha hagut mai ni hi ha relats de terror. Ho han dit uns senyors que en deuen saber d'això.

Heus aquí els nous periodistes. Heus ací "la veu de la ciència". I ningú no rectificarà aquestes mentides. I ningú no castigarà aquests indocumentats, que seguiran impunes escampant errors i mentides. No hi ha una mena de defensor de l'oient? No hi ha a les emissores un control de qualitat? Un control de la veracitat del que s'emet? Qui els farà pagar per això? Qui els renyarà? qui els farà rectificar des del mateix programa? Res ni ningú, és clar.

Aquí, qualsevol tros de pedra s'erigeix en or, i no hi ha res ni ningú per a desemmascarar els falsaris. I anem escampant errors com veritats absolutes, i anem creant confusió i més confusió. Sempre impunes. Però és igual. Tot sigui per guanyar audiència i fer veure que sabem de tot.

El sol, amics, es colga per tot arreu, i més de pressa del que no sembla.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

No deuen conèixer l'antologia que van publicar Cerce de Lectors i Galàxia Gutenberg, titulada Els altres mons de la literatura catalana... ni gaire la literatura catalana. És tan fàcil fer el ridícul!

El llegidor pecador ha dit...

"... A la literatura catalana no hi ha narrativa de terror."

Ep! Com que no?
Hi ha l´Asha Miró, la Mari Pau, la Clara-Simó, els llibres de programes de TV3, el Salvador Sostres, ...

j.t. ha dit...

ui, doncs si això li sembla indocumentat, llegeixi l'últim número de Benzina, amb les dues entrevistes poètiques. i si no segueix gaire atentament la poesia catalana, miri de contrastar títols de llibres i dates de publicació amb una simple passejadeta per google...

-- ha dit...

gràcies pels comentaris i les informacions.
Mirarem la "benzina" i així suplirem la manca de revistes d'humor en català.
pecador (i, si vols, pescador): tens tota la raó. ens has fet veure la llum. N'hi ha tanta de narrativa de terror!!! i terrorífica!!!!