Dijous passat el suplement de l'avui convidava els lectors a opinar sobre aquesta mena de llibre que és Un món sense fi, de Ken Follet. http://media.avui.cat/pdf/08/0117/080117sup_a002.pdf
A més d'algun de ben encertat i amb benhumorada resignació, dos o tres lectors es queixen dels errors gramaticals (no només ortogràfics) i de traducció. Se'n queixen, però com un mal acceptat i sense fer-ne gaire cas.
I és que ja ens hi hem acostumat. Ens hem acostumat a empassar-nos llibres editats sense cap mena de respecte per la llengua ni per l'edició en si. És el cas d'aquest Món sense fi, o del Celler, i de tants d'altres que no han sortit a la llum pública i que se'ns venen com a llibres ben fets.
Si anem a comprar uns pantalons i un cop a casa resulta que estan mal cosits, o tarats, bé que els tornarem i n'exigirem uns que compleixin la seva feina i que estiguin, simplement, ben fets. I el mateix amb qualsevol cosa, des del diari (si surt amb pàgines il·legibles) fins a un ordinador, un cotxe o un pis. I si no n'hi ha d'altre per bescanviar, tornem el defectuós i no ens el quedem.
Però un llibre no; un llibre ens l'empassem estoicament, esclavament. Si ara nosaltres tinguéssim a les mans el llibre del Follet, tan ple d'errors de traducció com de follets d'impremta (i perdonin la broma fàcil), no faríem altra cosa que tornar-lo a la llibreria. Segurament el llibreter quedaria perplex i diria que no és retornable. Doncs el retornem a l'editorial; que no volem pagar per bo un producte en mal estat, defectuós i produït amb irresponsabilitat.
Però no. Som mesells. I els editors (que ja no són editors, ara són fabricants de llibres) van fent la seva impunement, trepitjant la llengua, trepitjant els drets dels lectors i trepìtjant el prestigi i la tradició dels antics editors i dels pocs editors de debò que encara queden. (i que consti que encara no hem fet el rànquing d'editors més irresponsables, però està a la ment de tots.)
Ara tocaria cridar al boicot, cridar a la revolta i esquinçar-se les vestidures. Però no. Ja ens hi hem acostumat a tanta mediocritat embolicada amb vels de prestigi. I ja sabem que el món editorial, molt bona part del món editorial, és una de tantes causes que fa que el sol se'ns vagi ponent irremissiblement.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
D'acord. Però encara sou massa benèvol.
Jo sí que convocaria una mena de "vaga" de llibres mal fets. tornar-los a la llibreria, a l'editorial, no comprar-los.
Hem d'exigir que els professionals treballin bé. Ja no només per amor a la llengua i a l'edició i tot això. Més senzill encara: que els professionals facin la sev afeina ben feta. I, si no, al carrer.
I encara deuen haver rebut el "suport genèric" per la "contribució a la normalització de la llengua", quan el que fan és assassinar-la.
Boicot als mals editors.
Boicot als editors que no saben fer llibres.
Boicot als editors queper estaviar-se un corrector ens inunden el mercat de merdes en forma de llibre.
Boicot als que boicotegen la llengua.
Boicot als maltractadors dels lectors.
Boicot a tots aquests impresentables.
I per què cap mitjà de comunicació no ho explica amb pèls i senyals i fa el "rànquing" de maltractadors?
Ah amiguet meu!! aquests maltractadors són anunciants a tots els diris i mitjans. No els toquéssiu pas, que són de sucre.
Deveu tenir raó quan dieu que els sol es pon per a nosaltres.
Doncs a mi sí que m'han retornat un llibre perquè el pròleg contenia dades errònies.
És veritat que ens hem acostumat a acceptar les errates i errors gramaticals com a cosa habitual. De fet, sobretot quan les errates es concentren en unes poques pàgines, és impossible no adonar-se que un procés com la correcció, que demana molta atenció, s'ha fet a corre-cuita.
Salutacions cordials.
Publica un comentari a l'entrada