En un dels darrers números de "El Temps", a la pàgina 84, Lluís Bonada dedica un article a les noves col·leccions de traduccions. Després d'afirmar la gran veritat que els mitjans de comunicació (TV3 inclosa) discriminen les traduccions al català en favor de les traduccions al castellà, parla d'aquestes noves col·leccions (d'Ara llibres, Viena, Fragmenta i Accent).
El que ens ha mogut a escriure, però, és la il·lustraciò de l'article: una foto d'Oriol Ponsatí-Murià, traductor de El nebot de Rameau de Diderot. Il·lustrar un article amb una fotografia del traductor d'un llibre és molt rar. Normalment als traductors no se'ls té gaire en compte, excepte en alguns casos especials (com el d'Alonso amb Montaigne). Per això ens va alegrar la foto.
Però no hi ha goig sense alegria. Anem a les llibreries i continuem veient com el nom del traductor no apareix gairebé mai a la coberta i fins i tot en alguns casos cal buscar-lo petit a la pàgina on hi ha els crèdits editorials. Llegim resenyes de llibres i pràcticament mai no hi ha esment a la traducció ni al traductor... Un desastre. Com si el traductor fos poc important.
Hi ha editorials que sí que ho tenen en compte i fan aparèixer el nom del traductor a la coberta, però la majoria no ho fan. I darrerament sembla que hi hagi com categories de traductors: n'hi ha alguns que tenen el dret d'aparèixer a la coberta i alguns que no. Com si aquestes editorials reflectissin un rànking de traductors, o com si volguessin crear-lo.
Sembla que s'estigui creant un star system de traductors, que per altra banda no té massa a veure amb la seva vàlua objectiva, i que segur que acabarà imposant-se. Ara bé, abans d'això, el que ens convé realment és que els traductors siguin tractats com el que són: una part important del llibre i, per tant, que el seu nom aparegui a la coberta. Després ja farem carreres i rànquings i star-sytems, però abans, sisplau, justícia.
Justícia en el seu esment al llibre, i justícia amb els tractes empresarials. El traductor en aquests moments deu ser el professional més mal pagat de tot el procés editorial. I no només és una injustícia i una explotació indignant, sinó que és una càrrega de profunditat contra la llengua i la cultura. ¿Quin professional té ganes d'exigir-se al màxim si sap que cobrarà una misèria i que a l'editorial li importa bem poc el resultat final de la seva tasca? (I així el sol es va colgant, a poc a poc.)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Benvolguts senyors, felicitats pel seu blog.
Friso per veure què diuen d'aquest darrer Premi Josep Pla...
Una salutació ben cordial. Segur que en Cingolani estarà content de llegir aquest post.
"Lúcida i poderosa" potser?
El problema dels traductors és la ficció sobre la qual es fonamenta la traducció: creiem que llegim John Banville en català quan de fet llegim el traductor. Per això, crec, només ens recordem de traductors i dels seus amics els correctors quan la lectura s'entrebanca amb massa nyaps. Que la feina passi desapercebuda és, sovint, un elogi.
No obstant, després dels pals que he rebut per sostenir una aital posició, sospito que canviaré d'opinió ben aviat.
En qualsevol cas, benvolgut ?!, acabo d'aterrar aquí via can Subal i ja l'he afegit al meu bloglines.
Salutacions cordials
Publica un comentari a l'entrada