23 de febrer, 2009

De Diego Ruiz

____

Potser no ho hem vist enlloc perquè a vegades no ens fixem prou en els coses, però només ho hem vist ressenyat en una revista (El Temps), a la pàgina de l'editorial (Cossetània) i prou. Ens referim a la reedició dels dos llibres de contes de Diego (o Dídac) Ruiz. Els Contes d'un filòsof i els Contes de glòria i d'infern. El primer el tenim, des de fa un munt d'anys, en la vella edició dels Quaderns literaris (1936), que reprodueix el pròleg que Maragall (sí. Maragall!!) va escriure per a la primera ecició, el 1908. El segon, seguit de Diàlegs i màximes del Super-Christ, en una edició de 1911 de la Bibioteca Joventut ens va arribar fa uns mesos com a regal d'un amic que ens sap els gustos i les febleses (gràcies de nou).

De Diego Ruiz encara ens en falta un bon estudi biogràfic i crític. Després de la novel·la-venjança de Prudenci Bertrana, que en féu una biografia apassionada (amb mala llet, però apassionada) a "Jo!", les memòries d'un metge filòsof, i després de l'estudi de Joaquim Jubert dins el volum Diego Ruiz, Prudenci Bertrana i "La locura de Álvarez de Castro", encara ens falta un estudi sencer i complert d'aquest filòsof, escriptor i psiquiatre que forma part dels catalans arrauxats i genials. De tota manera, la introducció de Lurdes Malgrat a aquesta reedició és ja una molt bona aproximació a aquest català malagueny.

De moment, però, gaudim amb la lectura d'aquests contes, tan revindicats per Palau i Fabre, tan denostats pels noucentistes, tan oblidats per la historiografia i tan menystinguts per la crítica. A veure si al menys aquest genial Diego Ruiz té tanta sort com Francesc Pujols (però, sisplau, que no li surtin tants devots, escolanets i capelletes com a ell). A veure si anem recomponent el mapa de la nostra història de la literatura i de la cultura sense entrebancs ni omissions.

I, és clar. Qui ha fet l'aposta per editar aquest llibre no ha estat cap gran editorial, de les que s'omplen la boca parlant de la seva contribució a la cultura; ha estat Cossetània, una petita editorial. Volem dir : Qui ha editat el llibre no ha estat una editorialeta mediocre d'aquestes tan grans i potents i que ja no saben què és un llibre. Qui l'ha editat ha estat una gran editorial, de mida petita; de mida petita com totes les grans editorials d'aquest país.

Una mostra més que tot se'ns va ponent.


Més a :
http://premsacossetania.blogspot.com/2009/02/cossetania-recupera-lescriptor-diego.html
______

6 comentaris:

Anònim ha dit...

iep! és bo el Ruiz! però el que és jo el vaig descobrir per una edició intermèdia, una antologia que va publicar Laertes farà uns deu anys, amb una àmplia introducció.

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

Cert. Palumbus té raó. Tothom s'oblida de Laertes.

-- ha dit...

Teniu raó en l'esment de Laertes. I teniu raó a dir que tothom se n'oblida. Com tothom s'oblida de les editorials que no estan a l'òrbita dels grans grups empresarials.
Nostra culpa, i més després del pamflet amb què tancàvem el post.
(...Però també és sabut que Monsenyor Subal Quinina treballa per Laertes. No passa res, però ho diem.)

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

És evident que treballo a Laertes, no me n'he amagat mai. Per això sé que es tendeix a oblidar aquesta petita editorial que flota.

salut!

Anònim ha dit...

Zakaj pa ne:)

Anònim ha dit...

[B]NZBsRus.com[/B]
Dismiss Crawling Downloads Using NZB Downloads You Can Easily Search Movies, Console Games, MP3 Albums, Applications & Download Them at Accelerated Rates

[URL=http://www.nzbsrus.com][B]Newsgroup Search[/B][/URL]