______
Anunciat a la tv, a la ràdio, a la premsa... A la fi la Fundació Bernat Metge fa alguna cosa per ressuscitar el seu fons i posar-lo a l'abast de qualsevol públic.
Una aliança amb Altaya, una filial de Planeta dedicada als fascicles i al col·leccionisme, fa que als quioscos es pugui anar trobant, setmana rere setmana, una selecció d'un centenar de volums de traduccions de clàssics grecs i llatins en l'edició bilingüe de la Fundació.
No criticarem pas la iniciativa. Estem cansats de voltar per les botiges i mercats de segona mà a la recerca de volums de la col·lecció i pagar-los a uns preus inhumans. I ja fa temps que s'alçaven veus des de tot arreu demanant una edició assequible d'aquests llibres.
Però sí que volem dir-hi coses:
Dins de la tapa dura forrada en tela, com a la col·lecció original, s'hi troba una operació d'impremta molt barroera. Les pàgines no són altra cosa que la reproducció fotogràfica de les pàgines amb la tipografia original dels volums. La gran diferència és que aquesta mena de tipografia, estampada en tipus (suposem de plom) directament sobre el paper és noble, bella i de qualitat. Tanta qualitat que avui dia ja no es fan aquesta mena de coses. Però aquesta mateixa pàgina reproduïda en ofset sobre un paper normalet fa l'efecte d'una feina pobra i deixada a mig. Els tipus es veuen ratats, irregulars... Aquests efectes en impressió directa dels tipus no són cap problema, però ho són, i molt, en offset. I si no, consultin a qualsevol tipògraf o impressor conscient.
Amb els mitjans que hi ha actualment, és relativament fàcil convertir aquestes pàgines en un document susceptible de ser imprès amb qualsevol tipografia en offset (i potser hagués calgut canviar la tipografia per adequar-la al sistema offset d'impressió. Demanin als tipògrafs i impressors). Però aquí s'ha optat per la via directa i irreverent.
Una altra cosa és la qüestió de les traduccions. Publicaran, per exemple, Catul. I serà la traducció de la col·lecció, que és la de Miquel Dolç, home tan culte com estret de mires, que va omplir el llibre d'asteriscs per substiutir les paraules i expressions que ell considerava innobles o impròpies. Faran res per pal·liar aquest despropòsit? Ens quedarem sense traducció de versos com "Pedicabo eo uos et irrumabo" o "nouem continuas fututiones" o "nam dextra pater inquinatiore, / culo filius est uoratiore"? Ho veurem.
Una altra cosa és la selecció. Suposem que està ben feta. No tenim prou coneixements, i ens fiem de qui l'ha feta. Però no consta enlloc cap nom de cap responsable de res. En cap paper de promoció no hi ha ni un nom, a part del dels autors dels textos.
Ni un nom: ni el dels traductors. En una col·lecció que es vol (i sovint és) un paradigma de les col·leccions de traduccions de clàssics, no esmentar enlloc el nom dels traductors és una manca de respecte, una manca de consideració i d'ètica, un error d'editor i una ocultació d'informació que no tenen perdó. Possiblement a qui està al capdavant d'aquesta operació li importa un rave qui són els traductors, però al públic no.
I una altra cosa, greu també, és la decisió d'encomanar aquestes reedicions a una editorial especialitzada en fascicles. Això implica que aquests llibres mai no seran llibres de fons de les llibreries. Per exemple: L'Orestea, d'Èsquil, o vostè se la compra al quiosc la setmana del 9 al 15 de febrer, o ja ha begut oli. Qui vulgui l'Orestea el 26 de maig, per exemple, que la pagui cara, que aquesta edició ja no existirà. Això és posar la col·lecció a l'abast de tots els públics? Això és només un miratge.
I ara estem temptats a concloure que, pels motius que hem explicat i, segurament, per d'altres que se'ns escapen, la reedició de la Bernat Metge pot ser un miratge.
Ara que ens semblava que havíem aturat el sol una mica, resulta que no, que continua ponent-se.
_____
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
11 comentaris:
Em sembla que li dono la raó en tot, encara que en l'afer entre quioscs i llibreries no m'hi fico.
He observat que en el volum de Sòfocles també es reprodueix la pàgina de les "Errades" que consta en l'edició original. Ni les errades han pogut corregir. I Catul estarà ple d'estrelletes i sense conys ni culs ni polles ni follar.
Suposo que l'operació és una estratègia per poder dir que ja han posat la col·lecció a l'abast, però realment continuar tenint el monopoli de l'actuació, sempre resclosida, envers la col·lecció. Si d'aquñí a uns mesos els estudiants volen llegir l'"Antígona" de la Bernat Metge, o Plató, hauran de continuar sense poder-ho fer per raons econòmiques. Una pena.
3X3
totalment d'acord. A més a més, se'ls nota molt que esta reedició està feta amb tota la idea de traure'n un profit econòmic (absolutament respectable) però sense tindre cura ni de l'edició ni dels textos. És un copiar-enganxar, però "a lo grande", que s'aprofita de l'aureola de prestigi cultural de la marca (i que potser dilapidaran alegrement) per traure'n benefici econòmic amb el mínim d'inversió possible.
Jo encara diria més:
"la reedició de al Bernat Metge és un miratge. És una estafa".
Un veí
Pel que jo tinc entès, que només soc un simple subscriptor de la B.M., també hi ha el projecte de fer una altra edició (crec recordar que només amb el text traduït) destinada a les llibreries.
Bravo!
Em semblen unes apreciacions molt bones que de moment cap mitjà periodístic no ha fet i que estan en boca de molts.
Però... Quin mitjà gosa carregar contra l'imperi econòmic i mediàtic de Planeta i contra la intocable Bernat Metge i les persones que hi ha al darrere?
Només una apreciació. La col·lecció consta de 50 volums, i no d'un centenar, com dieu en l'article. (L'error, on també vaig caure al principi, ve de sumar els darrers nombres de les dues llistes, la dels grecs (50) i la dels llatins (48) creient que són dues numeracions diferents, quan és una sola numerció alternada en les dues llistes)
Guillem P.
Que la Fundació Bernat Metge s'aliï amb Planeta és tot un símptoma de com ens van les coses en aquest país.
Cambó era qui era, però a vegades ho dissimulava, com quan va fer la Fundació (però no quan malpagava als traductors, com Carles Riba). Però els seus descendents no dissimulen res. Fan les coses amb tot el mal gust i gens de respecte.
Josep Farrés
I a més a més, acabo de conèixer la notícia (antiga) que Planeta-Altaya-62 es enga a distribuir la col·lecció als quioscs de les Balears.
I després, que vagin dient a les propagandes que estan fent un servei a la cultura catalana.
Quin cabrons!!!
Josep Farrés
Bona tarda.
No estic d´acord amb aquesta opinió. Queda clar que la qüalitat dels exemplars del qüiosc és inferior,però pecisament per això, aquesta és la filosofia d´aquests col.leccionables: menys qüalitat però més possibilitat d´arribar a l´abast de tothom. Jo si no fos així mai podria tenir a casa aquests 50 clàssics.
Atentament.
Santi Bruch.
Hi ha força errors en les coses que dius en el teu apunt. En primer lloc, la traducció de Catul de la FBM no és de Miquel Dolç. És d'Antoni Seva i Josep Vergés. I no té cap asterisc ni cap part censurada.
D'altra banda, la col·lecció s'anuncia clarament com una reproducció facsímil. Quan es fan reproduccions facsímils, no es pot, naturalment, corregir cap errada de text, ni que sigui mínima. L'avantatge és que aquests llibres costen menys de 13 euros. Si s'hagués reeditat tot el text com proposes (una feina molt més laboriosa del que insinues), el preu s'hauria doblat. I amb un preu de més de 20 euros, no hauria arribat mai als quioscos.
Una altra cosa: a Mallorca ja ha arribat la col·lecció a un parell de llibreries. Per tant, suposo que sí que es podrà trobar la col·lecció fora dels quioscos.
En fi, potser hauries preferit que aquesta operació no s'hagués produït mai, i que la gent s'hagués quedat sense la possibilitat de comprar els llibres de la Bernat Metge a un preu assequible. Per sort, les coses no han anat així.
Tomeu
Encara una altra cosa: jo m'he donat de baixa de la subscripció de la col.lecció perquè els llibres que regalen als subscriptors son en edició de butxaca. Si ho indiquessin al principi, no passaria res. Però és que a la web de d'altaya les imatges que hi ha son les edicions de tapa dura. Per tant, un engany.
Publica un comentari a l'entrada