Pobre Miquel Martí i Pol, que oblidat que està!

______

De debò que no ens ho podíem creure. Titular de l'Avui, de fa uns quants dies:

El Museu d'Art de Girona ofereix un recital per reivindicar la figura de Miquel Martí i Pol
El Museu d'Art de Girona oferirà un recital de poesia dramatitzada aquest dimecres titulat 'Potser ja seré lluny' per reivindicar la figura del poeta Miquel Martí i Pol com un dels valors de la literatura catalana contemporània.
http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/35785/museu/dart/girona/ofereix/recital/reivindicar/la/figura/miquel/marti/pol.html#opi

Ostres! I tant que s'ha de reivindicar la figura de Miquel Martí i Pol!!
Ningú no en parla, ningú no diu que és el gran (i potser únic) poeta contemporani català. Ningú no el llegeix, ningú no l'edita, ningú no compra els seus llibres, les editorials no el volen publicar, ningú no pretén fer negoci amb ell i la seva obra, les escoles no en parlen, no surt als llibres de text ni als programes escolars, mai no se cita un vers seu enlloc, éstà del tot oblidat, no té una camarilla de seguidors i devots que el santifiquin a cada cantonada, no està de moda, ningú no posa textos seus a les targes de casaments, comunions, enterraments i actes socials, no té un grup de gent que treballa per la difusió i perpetuació de la seva obra, no es publiquen llibres dubtosament escrits per ell aprofitant l'èxit de vendes que el seu nom genera, no es publiquen les seves memòries, cap cantant no el canta, no hi ha cap projecte de recordar-lo en forma de museu, biblioteca, rutes literàries, premis... És cert, està caient en un oblit profund.

Sort que el Museu d'Art de Girona, atent a reparar injustícies, ara farà els possibles i impossibles per reivindicar-lo i fer que sigui present a la vida cultural i literària, que el té tan oblidat.
Pobre Miquel Martí i Pol, que oblidat que està!

I potser que ja està bé de tant parlar de poetets com Salvador Espriu, Carles Riba, Gabriel Ferrater, Màrius Torres, Josep Maria Llompart, Blai Bonet, Vicent Andrés Estellés, Joan Vinyoli... D'aquests en parlem massa, surten a tot arreu, tothom els cita, a les escoles només es parla d'ells, només es llegeixen els seus poemes, hi ha altars seus a tot arreu, en tenim estudis, biografies, edicions de tota mena, els cantants només fan que cantar poemes seus, els posem a les targes de casaments, d'enterraments...
Potser que deixem de parlar d'aquests, que se'n parla massa, i parlem del poeta de qui ningú no parla mai, de Miquel Martí i Pol, que es mor en l'oblit i la pols.

Déu dels cels! Hi pot haver una quimera més gran?

És que tot se'ns pon. I tan de pressa!

_____