_____
Potser ens equivoquem, però cada dia trobem més a faltar la crítica literària i cultural. Fora d'una revista especialitzada i de poquíssima difusió que es fa amb gran esforç i estoïcisme a València (Caràcters), ja no ens queda gaire res. El suplement de El Periódico és pràcticament inexistent per la seva nul·litat. El de l'Avui ja es comença a confondre amb un suplement de varietés, xafarderies i articles sense substància o articles sobre llibres o temes sense substància. El de La Vanguardia ignora (si no menysprea) el català i tot el que fa olor de Catalunya. Babelia és un fulletó de propaganda massa sovint pesat i petulant. I què més ens queda? Unes pàgines de Serra d'Or (suposem. fa temps que no la llegim), Els Marges, que és una revista especialitzada i no per grans públics...
I la ràdio i la televisió? A la ràdio pràcticament només hi podrem sentir com algú llegeix les notes de premsa de les editorials (Hi ha alguna excepció, sí. Però una agulla en un paller). A la televisió, les derives i els canvis ofereixen un panorama lamentable. El senyor Manzano fa el que pot, però amb uns criteris molt castellans i sense furgar gaire per dins de l'stablishment o el cànon dominant, sense anar més enllà de l'ordre constitucional, funcionarial, administratiu i mediàtic, no fos cas. I parem de comptar.
No tenim res. On és la crítica?
Necessitem crítica de debò, la necessitem com el pa que mengem. I no tenim ni engrunes. On hem d'anar així? És normal, doncs, que el desgavell imperi i que qualsevol fulletó es presenti com una novel·la excepcional ique qualsevol redactoret sigui pres com un gran novel·lista.
Sense crítica no hi ha cultura, no hi ha progrés, no hi ha res.
No tenim res.
Només una gran posta cap a la fosca.
____
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
trobo que exagera una mica amb la vanguardia, només una mica.
ara bé, li plantejo una cosa: sembla que vostè es refereix a la crítica literària feta en català (tot i citar babelia). i tanmateix es queixa que el manzano no parla dels catalans (¿o es refereix a crítica literària sobre literatura en català?). no el segueixo: la crítica literària catalana seria la que es fa en català, encara que parli sobre chinua achebe. no?
Ai Senyor!
Que amb aquests adjectius sempre hi tindrem problemes! (I segurament no ens vam explicar prou bé).
De fet, parlàvem d'un corpus crític sobre literatura catalana. Crítica de debò, ja sigui als diaris (més periodística) o a la universitat o a revistes especialitzades. Un corpus crític seriós i rigorós. I fet en la llengua que sigui.
No. No ens vam explicar bé. Perdoneu.
I gràcies per passar i per opinar.
Publica un comentari a l'entrada