Parlem d'escriure, sisplau

Hem vist una "circular informativa" de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (de desembre de 2007) que es queixa que les institucions que convoquen premis literaris fan passar els diners del premi com a avançament dels drets d'autor. L'Associació fa una mena de crida a aquestes institucions que no ho facin així, i diu que no repartirà les convocatòries dels premis que continuïn en aquesta tònica, i ve a cridar contra aquesta pràctica.

Suposem que duen tenir raó. Però la veritat és que no ens agrada el to. Ni la forma. Ni el fet.

Si cal qüestionar els premis literaris, fem-ho. Però fem-ho bé, i a totes. Qüestionem els servilismes, l'absurditat de molts premis, la seva necessitat, la funció literària, cultural i social que tenen o no tenen; l'efecte real sobre el panorama de la creació literària i l'edició, la contribució a la normalització de la literatura... Els premis literaris, en el seu conjunt, tenen glòries, però també tenen moltes misèries.

Però no. Ara només ens queixarem d'una qüestió econòmica i mercantilista. Potser si qüestionessim els premis de dalt a baix conclouriem que molts d'ells haurien de desaparèixer, i desapareixeria una mena de comerç malsà de títols i guardons, medalles i currículums, que pinta un panorama literari i una jerarquia de creadors premiats que no té res a veure amb la jerarquia de creadors bons o interessants. Segurament, si qüestionéssim els premis literaris i actuéssim en conseqüència, molts escriptors deixarien de tenir més guardons als currículums i tants llibres editats en tant que premis (i unes pessetones menys a la bossa, però això és el de menys). És allò de: "remoguem una mica les aigües, però només una mica, no fos cas".

Però el que ens fa posar més nerviosos és aquesta visió que tenen les associacions de creadors, en aquest cas de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. S'han convertit en associacions gairebé estrictament professionals, com el gremi de fusters, posem per cas. I les seves accions sembla que vagin destinades sobretot a aquestes qüestions gremials i mercantilistes, proteccionistes al capdavall.

És evident que s'està en el dret (i el deure) de defensar-se i protegir-se, i de millorar les condicions de treball. Naturalment. Però d'una Associació d'Escriptors n'esperaríem més.

Ara ens ve al cap la macroenquesta que es va fer als escriptors a finals de l'any passat; el primer estudi sobre la condició d'escriptor en aquest país. El tema sobre el qual gira el treball és "L'estat de la professionalització". I això, ben legítim com és, sap greu. Qui té interès a parlar de debò (diem "de debò") del tema de la llengua? i del tema de les tradicions literàries? i dels problemes de la recepció? i de les polítiques culturals i de lectura? i de creació i estètica? i del públic i els mitjans de comunicació?... Que s'hagi triat la professionalització com a tema únic d'aquesta enquesta és simptomàtic d'una manera d'entendre la creació literària i els creadors.

No estem predicant les excel·lències de l'amateurisme ni dels sacrificis (siguin per la pàtria o per la literatura). De cap manera. Hi ha per damunt de tot la dignitat d'una tasca de creació, però mentre les grans preocupacions i els gran temes de debat siguin aquests que són, la literatura pot anar de mal borràs. I tornem al tema de sempre: escriptura vs literatura. La majoria dels que es diuen (o volen ser) "escriptors professionals" no són pas els noms de primera fila en el mapa literari. Tot plegat...

És cert que no hi entenem gaire, que ens estem ficant on no ens demanen, en un terreny difícil (í més encara quan l'Assciació d'Escriptors en Llengua Catalana fa anys que té com una mena de lluita interna entre defensors i detractors de la gent que hi remena les cireres). De tota manera, com a mínim, haureu de convenir que tot plegat no fa gaire bona cara. Parlem d'escriure, sisplau; parlemne bé. I, si de cas, després (o al mateix temps) parlem de tot això altre. Però no oblidem que el més important és la lletra, i que de la resta, al capdavall, se'n farà fum. I el sol, ja ho sabem, es va colgant.