Bolaño, la mort

___

Es veu que els marmessors de Roberto Bolaño han trobat a casa seva un munt d'inèdits: tres novel·les, contes, diaris, una gran quantitat de notes i també poemes (recordem aquell interessantíssim llibre de poemes, Tres).

Els editors ja es freguen les mans pensant en els diners que podran fer. I volem suposar que els hereus intel·lectuals es posen les mans al cap pensant a veure com destriaran el gra de la palla. Sembla que hi ha una novel·la que sí que tenia en ment de publicar, ja que l'estava copiant del manuscrit a l'ordinador, i un llibre de contes també força enllestit, uns quants dels quals ja havia publicat en revistes o altres mitjans.

Ja veurem què passarà. Sigui com sigui, no volíem pas parlar d'això. Juntament amb la notícia d'aquestes troballes, les agències de premsa ens recorden que Bolaño actualment és un èxit editorial a molts indrets. Els Estats Units d'Amèrica, Anglaterra, Itàlia i França estan entre els països on Bolaño és un habitual de les llistes de més venuts (llistes que només volen dir això: que algú vol que es digui que són els més venuts).

Al darrere d'això hi ha el tema de sempre: la legitimitat de publicar textos que l'autor no va donar a l'edició. Però llegint la notícia nosaltres ens demanàvem sobretot: Seria igual si Bolaño encara fos viu? Fins a quin punt aquest èxit està directament vinculat a la seva mort?

I la resposta que ens temem certa és la pitjor: que, a Bolaño, la mort l'ha fet bo per al món. Qui en vida no era més que un pària que escrivia coses rares que només interessaven a quatre lletraferits, un cop mort és un gran escriptor maleït, un mite d'aquells que ens justifiquen la inòpia i la dependència de factors tan extraliteraris com la necrofília i les agències de premsa i els moviments col·lectius gregaris.

I ens demanem també: Quants Bolaños tenim encara vius? Quants escriptors tenim a qui pràcticament ningú no fa cas i que se'l mereixerien tot? I més: Quants escriptors tenim, els catalans, d'alçades impressionants, i que mai, ni vius ni morts, tindran el ressò i la crítica que es mereixen? Si ens poséssim a comptar ens faltarien dits. Segur.

I és que tot se'ns pon tan de pressa!

_____