Diumenge a la tarda. Repassant diaris vells, suplements i coses pendents de llegir. Trobo en un suplement de l'Avui un article de D. Sam Abrams sobre el darrer llibre d'Àlex Susanna http://media.avui.cat/pdf/07/1122/071122sup_a014.pdf . Un article ple d'elogis : "un gran sentit d'exigència, maduresa, passió, agraïment, plaer intel·lectual i sensual, modèstia, autenticitat, generositat i empatia" (No n'hi havia més?). Sembla ser que aquest llibre és el punt màxim de la poesia catalana contempòrània, i fe des d'una "posició tan intensa i tan arriscada" (Abrams dixit).
No he llegit el llibre, ni sabia de la seva existència. Però m'estranya molt que de cop Susanna hagi esdevingut el nostre Eliot o el nostre Hardy o un nou Vinyoli. Vull dir que no m'ho crec. Vaig seguir la poesia de Susanna una bona pila d'anys i de llibres, fins que tanta mediocritat em va cansar, fins que vaig creure que ja no hi havia remei, que com a molt es copiava a ell mateix i se'n feia caricatures. Vaig seguir la poesia de Susanna per "militància" de la poesia catalana fins que vaig creure que no calia perdre més el temps en una poesia buida i amanerada i mal resolta (malgrat, per exemple, el premi Carles Riba, que va rebre per un llibre ben poca cosa. I aquest sí que me l'he llegit). Per això no em crec el "nou" Susanna de què parla Abrams. De la mateixa manera que llegint i rellegint els seus "Quaderns" mai no hi he trobat ni una engruna de saviesa ni de reflexió ni de bella prosa. I molt menys modèstia ni generositat ni empatia.
Sobretot modèstia, en aquelles pàgines només escrites per exhibir-se al costat dels famosos o importants i per explicar que bonic i intel·ligent i bon escriptor que és ell.
Potser sí que ha canviat molt aquest senyor, i ha après a escriure i ha canviat el seu tarannà. Però no ho crec. L'experiència no falla, i gat escaldat...
M'agradaria llegir-lo, aquest nou llibre, i veure què hi ha de tot això. Però la veritat és que només pensar-ho ja em ve mal de cap. Prometo que si mai em cau a les mans i faig l'esforç de llegir-lo, ho comentaré aquí, per si a algú li interessa. (Per cert: Hi ha algú aquí?)
Segueixo els articles de Sam Abrams i sovint m'interessen, però a vegades no l'entenc, no puc entendre'n algunes actituds, comentaris o posicions. Com per exemple aquesta.
Crec fermament que si Susanna és el nostre gran poeta, és un altre símptoma que el sol s'està colgant definitivament.
02 de desembre, 2007
No em crec el "nou" Susanna
Etiquetes de comentaris:
Alex Susanna Sam Abrams Critica poesia catalana angles morts
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Gostei muito desse post e seu blog é muito interessante, vou passar por aqui sempre =) Depois dá uma passadinha lá no meu, que é sobre frases e poesias, espero que goste. O endereço dele é http://mil-frases.blogspot.com. Um abraço.
Ara comentes llibres que no has llegit. Et vas superant.
no sé si has vist que no comento el llibre. rellegeix el que dic sisplau.
Sí que hi ha algú aquí. Per si t'interessa. :)
Uf, la d'abans era jo en un altre compte...
Publica un comentari a l'entrada