Literatura vs Escriptura

Sabedors que se'ns dirà que només veiem la cara negra de les coses, comencem aquest nou comentari. No és que només vegem la cara negra; és que la blanca tothom la proclama i l'escriu, i algú deu haver d'exercir de mala consciència, o de descobridor de la cara fosca de la lluna.

Es tracta del premi Sant Jordi de novel·la. Vam sentir el veredicte: "Pep Coll?" vam demanar-nos. I era que sí. I després: "Maria Dolors Farrés?" I era que sí, també.

D'entrada, i que no sigui dit, felicitem-los. Però... Aquest deu ser el premi literari de més prestigi en novel·la de les lletres catalanes. I noi...

Maria Dolors Farrés va publicar anys ha, a columna, Ciutat Ambre, un primer llibre molt i molt primicer, amb voluntat, però sense un resultat gaire brillant; més aviat fallit. I no n'havíem sabut res més. De cop surt amb una novel·la ambientada en un convent al segle XIV i amb un tema d'homosexualitat entre dos frares. Ui!!! Quina mala espina! Si la novel·la històrica ja és difícil i és difícil fer-la creïble i versemblant, aquí el repte és molt superior encara. Quina por!!! No. No l'hem llegit, naturalment, però el més natural és témer el pitjor. La literatura catalana està ben farcida de novel·les històriques que qualsevol historiador desautoritza en cinc minuts. I tots tan contents.

I en Pep Coll? Escriu bé. És un bon narrador, un bon contista, eficaç. Les seves obres no ens cauen de les mans. Però... Limitat de registre, un xic cançoner... De tota manera, ens cau bé. Però un Sant Jordi? Voleu dir...? I sobre la Bernardette de Lourdes!! De veritat que ens fa por. Molta. Però de moment, esperarem. (refelxionant si veiem en les obres anteriors de Pep Coll tot allò que demanaríem a un autor perquè de les seves mans en sortís una novel·la sobre aquest tema que ens pogués satisfer).

Ai! Que això ens fa posar nerviosos. És clar que aquesta mena de premis ja no té res a veure amb la literatura sinó només amb el comerç dels llibres, amb el mercat i el món editorial. La pena és que això es confon amb la literatura. Mai no hem entès, per exemple, que un llibre com El pont dels jueus pugui ser etiquetat de literatura, i que el seu autor vagi pel món al costat de Baltasar Porcel o vagi a les llistes d'autors catalans al costat de Llorenç Villalonga (per exemple). I qui diu Martí Gironell, diu una llarguíssima llista d'escriptors.

Un professor ens deia que caldria cercar nous noms. Que de la literatura en continuéssim dient "literatura" i de les altres coses en diguéssim simplement "llibres" o "escriptura". És veritat: Literatura vs Escriptura. Ens estalviaríem moltes confusions i aclariríem les coses. Però aquí totes ens ponen i tenim uns literats de primera que fan llibres tan "excel·lents" com La filla del Ganges o Memòries! o Tor, tretze cases i tres morts o Judici final. Totes ens ponen. I el sol també, es va ponent.