la traducció castellana i la catalana

____

Que ens perdoni l'absència, si algú hi ha que segueix aquests escrits. No hem estat de vacances, però hem tingut a casa gent que estava de vacances; i això sí que és cansat.

Però ens han donat tema per més d'un post. Ells, estrangers, es miraven la biblioteca i tot d'un plegat fan el comentari de per què tenim tantes traduccions doblades, de per què de tantes traduccions en tenim dues edicions diferents.

I nosaltres: "No, no. Fora d'alguns casos execpcionals els llibres es tradueixen una vegada".

I ells ens comencen a ensenyar volums doblats: Ulisses, de joyce, Tristram Shandy, alguns llibres de Thomas Bernhard, Shakespeares, Conrad, Dickens, Yourcenar, alguns clàssics grecs i llatins... Una llarga mostra

I els hem de donar la raó.

I els hem d'explicar que no estan pas doblats, que en tenim la traducció castellana i la catalana.

I ens demanen: I per què?

Doncs per què quan tenim la castellana surt la catalana i també la comprem (i a vegades no la llegim). I els ensenyem les dues flamants i encara no llegides versions de Llámale sueño/Digueu-ne son. Fan veure que ho entenen, però no entenen res. I ens passem el sopar intentant que ho entenguin.

És que la gent civilitzada això ho pot entendre, però no ho poden concebre. I nosaltres ho trobem tan normal. Estem pagant dues cultures, dues traduccions, quan la nostra amb prou feines pot pagar-se-les sola. Algú més al món ho fa? (I si els diners que els lectors gastem en traduccions al castellà els invertíssim en traduccions al català, en podrien sortir moltes més.)

Així no anem bé. així anem només cap a un ponent. Dolcíssim, però ponent.

_____